La Cadja no parla francès, òbviament tampoc parla anglès, ni castellà ni cap de les llengües majoritàries del planeta, i això, tot i que no vol dir rés en si mateix, és motiu de reflexió per qui escriu. Perquè?
La Cadja parla pulaar.
Qualsevol llengua és digna i serveix per transmetre coneixement,…Només faltaria!. El pulaar que parla la Cadja però, no és un pulaar que s’ensenyi a cap escola. El pulaar que parla la Cadja és una idioma ple de sons que semblen bombolles sota al paladar, i tot i que preciós, el pular que parla la Cadja és per a ella un idioma fonètic.
La Cadja no sap llegir el pulaar, mai ningú no li ha ensenyat a escriure.
La Cadja parla només pulaar, no per lliure elecció. La Cadja parla només el pulaar per què mai no ha pogut anar a escola.
Hi ha una dita que diu que el coneixement ens farà lliures oi?
Un dia, de petita, la Cadja, intel·ligent com és, va mostrar una curiositat superior a la resta dels seus cosins i germans i probablement es va acostar a la zona on les dones cuinen, i potser fascinada pels estris que les dones adultes feien anar amb mestria, va mirar d’ajudar, potser probablement ho va fer molt bé,…
Algú va decidir per ella.
La Cadja no aniria mai a escola i seria ensinistrada com a cuinera.
La Cadja només té 11 anys i cada dia fa el mateix.
Mentre els seus germans i cosins van a classe ella prepara el menjar amb les dones grans. Aprèn a servir.
La Cadja no es canvia sovint de roba, no en té gaire. Fa anar el morter per moldre el blat de moro amb precisió d’autòmata. Raspa el peix per treure-li les escates. Carrega els bidons d’oli de palma per preparar els fregits.
Riu quan tota la casa és plena de gent.
La Cadja sempre té un somriure “ Ad yaraam”
Em pregunto que en pensa la Cadja de la vida.
Em pregunto que en pensa la Cadja quan arribem al seu poble tots els tubab,…
Entrades
