En el sidral en que ens trobem hi ha articles de premsa que et deixen més tranquil.
Un ja ho sap, que hi ha alternatives... Sempre hi ha més d'una sortida a qualsevol situació.
Portem anys amb la crisi a sobre , una crisi que va canviant el seu nom amb el pas del temps... La crisi de les hipoteques sub-prime, la crisi financera, i la crisi del deute...
Fa molts anys que vam veure documentals del tipus Money as Debt , Zeitgeist ( en la seva vessant económica) etc...
Tot passa com estava pre-dit.
Els discursos que vam fer servir amb el Miguel Riera per als Sapiens de fa 2 anys a propòsit de l'inici de l'intervenció a Grècia ( recordeu els aplaudiments al discurs del Cohn -Bendit a la comissió europea ) .
Tot va passant com en una previsible pel·lícula de terror i de sèrie B.
Avui el meu país es posa en peus per una suposada independència. No tinc res a dir i ja veurem que passa amb les votacions. Però no em cansaré d'insistir en que ens equivoquem d'adversari. Tot i sent hiperconscient de la nulitat, de l'incompetència, de l'estafa, del "xoriceo" dels governs de Madrid, em trobo que qui m'ha de lliurar de tots els mals és el nacionalisme de l'Artur Mas que fins fa 30 dies pactava les polítiques econòmiques amb els mateixos ineptes e inútils que ara son els de la capital...
Que sí, que sí, que potser com a catalans estem insultats, explotats, espremuts, menystinguts etc... Això és cert.
Però... Sempre hi ha un però...
Tant se val si soc català o espanyol per al FMI o el BCE... Se suposa que el que ells consideren que jo els dec és 4 cops el que puc GENERAR en un any...
Dit d'una altra manera...
Jo ( i cadascun de nosaltres a Espanya o a una Catalunya independent) hauria de treballar 4 anys per retornar a Europa el que deu com a ciutadà...
4 anys sense menjar i sense fer res més que retornar... ( EL PIB Espanyol és d'un Bilió d'euros i el deute acumulat de 4 Bilions...)
duent una vida estricta i austera en els paràmetres que pogués estalviar per retornar un 10% del meu ingrés anual això es dispararia a 40 ANYS retornant... sense pausa... EN aquest supòsit de 40 anys retornant no tinc en compte l'augment del deute per interessos... Vol dir que aniríem a uns 50, 60. 70 anys... No sé calcular-ho...
Algú ho entén?
MAI Sortirem d'aquesta crisi!!!
Ni amb una Catalunya independent ni amb una Espanya socialista o pepera... Mai, mai, mai..
El camí escrit per a nosaltres en qualsevol supòsit és el que van començar els grecs i estan seguint els portuguesos...
Hi ha alternatives i passen quasi totes per enfocar els problemes de manera diferent.
Podem independitzar-nos del Madrid politic sí, però no del deute europeu amb l'Artur Mas lidernant-nos... O el Pere Navarro o qualsevol d'aquests ricatxos...
Penjo l'exemple del president Correa i la seva manera d'enfocar la requalificació del deute, la seva negativa a pagar segons quina part del mateix i el que sembla des de la distància una manera de fer politica si més no força més honesta.
Ara hi ha eleccions al parlament...
Tindrem majoria absoluta de dretes... Sí,sí de dretes... Embolcallats amb la bandera, però neo-lliberals i retallant a tort i a dret... Això sí... El Visca Catalunya que no ens falti en cap cas...
Visca la Catalunya lliure de la sanitat pública,
i Visca la Catalunya lliure de l'educació pública ( com que som tant guais ja ens paguem les privades o les concertades)
i Visca la Catalunya de la gent seriosa que quan els sobra temps per acariciar la bandera fan empreses pantalla per forrar-se amb la ITV ( Oriol Pujol a l'ombra) o es paguen les campanyes amb els amics Millet etc...
Abans d'ahir van entrevistar el president a TV3 ... Rècord d'audiència d'una entrevista presidencial....
Impecable l'escenari, L'Artur elegant, educat, i polit...
L'entrevistador, el Xavi Bosch igual, seriòs, "responsable" i madur... Tot molt de " deu com com mana"...
Cap pregunta sobre la pasta de la família Mas-Gavarró a Liechtenstein, i tota la litúrgia a favor de la bandera i el procés d'independència.
Jo vull independitzar-me també... Però d'aquesta gent en primer lloc.
link de l'article de Le Monde Diplomatique
diumenge, 21 d’octubre del 2012
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
