EPÍLEG AL CONTE DEL MONSTRE

(per a ser llegit després del conte "hauria de ser un conte de tolerància")

Epíleg.


Continuo al vagó.

El Monstre s’ha ajagut atemorit de les pedres.

Recordo un llibre que va ser escrit el 1959 . En la seva versió castellana es titula “LA DOBLE HÉLICE”. Un llibre deliciós en molts aspectes. La societat benestant anglesa de la primera meitat del segle XX, la recerca científica, la carrera per ser els primers...

Els autors un anglès i un americà estudiant a Òxford. Francis Crick i James Watson. Van rebre el premi Nobel de medicina el 1962 juntament amb Maurice Wilkins.

Hom pensa que un premi Nobel de ciència és algú que compren la vida una mica més enllà del que ho podem fer els que ens dediquem a tasques no tan intel•lectuals.

Recordo una Contra en que van publicar una entrevista al gran Premi Nobel, en James Watson en que reafirmava unes declaracions fetes al Sunday Times en que deia
que es pessimista sobre l’África perquè les polítiques occidentals es basen en la creença de que "la inteligencia de los africanos es como la nuestra, algo que contradicen todas las pruebas efectuadas".
I afegeix :
"las capacidades intelectuales de pueblos separados en su evolución han tenido que evolucionar de modo idéntico". "El querer considerar un poder igual de la razón como una herencia común de la humanidad no basta para que sea así".

Llavors puc entendre-ho tot.

Si un premi Nobel de medicina, el descobridor de la seqüència de l’ADN, un escriptor i investigador brillant és capaç d’afirmar en una entrevista pública frases d’aquesta càrrega, que en podem esperar de la resta?

Només pedrades

Em preparo a combatre-les

Em dic Alí